PEDAGOGIA DE LA COMUNICACIÓ

1. CONTEXT EDUCATIU

El projecte que presentem a continuació, pretén familiaritzar les generacions adultes en l’adquisició dels nous coneixements que generen diàriament les TIC. Aquestes aporten noves tècniques per ajudar-los a afrontar amb èxit aquest nou repte, que la nova societat del coneixement els hi presenta, amb la finalitat de que no es creí un buit cultural en aquestes generacions.

Partim de la constant i ràpida evoluciódels coneixements i de les tecnologies de la societat del coneixement i de la informació, i per tant considerem que cal plantejar-nos un repte de caire sociocrític que pretengui comprometre el discurs i les pràctiques culturals amb una transformació profunda de la societat. Aquest paradigma és l’ impuls cap a la participació social.

Una educació que sigui de mala qualitat o de baix nivell educatiu pot resultar, en definitiva, un procés d’exclusió que a vegades va mes enllà de la classe social o de la situació del mercat laboral. Això influeix en les relacions socials i en la capacitat de les persones per participar democràticament en igualtat de condicions. La situació precisa d’un reciclatge constant en la preparació de les persones i de oferir-los la oportunitat d’adquirir la competència del autoaprenentage .

2. ELS DESTINATARIS

Els destinataris d’aquest projecte són 15 educands que participen en una escola d’adults, amb edats compreses entre els 50 i 70 anys i que tenen interès per aprendre quelcom relacionat amb les TIC, amb l’esperança de no perdre el tren i adaptar-se a la nova era de les noves tecnologies.

3. OBJECTIUS

Objectiu general:

L’Escola d’adults ha de potenciar una curs que permeti a l’usuari adquirir uns bons coneixements sobre les TIC, que els hi sigui útil per la vida quotidiana.

Objectius específic:

Els alumnes han de ser capaços de

- De caire Conceptuals:

o relacionar tots els conceptes que han après sobre les TIC en aspectes de la seva vida quotidiana.

- De caire procedimental:

o Poder manejar l’ordinador abans d’acabar el curs.

o Confeccionar un text utilitzant un programa informàtic.

o Seleccionar informació utilitzant Internet.

- De caire actitudinal:

o prendre consciència de la importància d’adquirir coneixements d’informàtica, en un món en que les TIC evolucionen constantment.

4. DESENVOLUPAMENT

Metodologia

L’aprenentatge que és durà a terme en aquest curs es centraran en les lleis de l’aprenentatge adult. Les més importants són:

- La participació: l’adult s’ha de sentir agent actiu del seu propi aprenentatge. En el procés instructiu s’ha de partir de la seva experiència. Abans d’iniciar l’activitat s’han de pactar els objectius.

- L’aplicabilitat: el que l’adult aprengui en el curs hauria de tenir una connexió directa amb el seu entorn, perquè es trobi amb la necessitat d’aprendre.

- L’estructuració: la presentació de la informació l’hem de realitzar de forma sistemàtica , estructurada, d’acord amb la seqüenciació dels objectius. La informació nova que es presenta s’ha de relacionar amb els conceptes que el subjecte ja posseeix.

- La rellevància: el formador ha de facilitar als subjectes el captar la significació de l’aprenentatge.

- La repetició: L’aprenentatge es consolidarà en la mesura que hi hagi la possibilitat de repetir les conductes.

- La transferència: quan més semblants siguin les situacions en la que es realitza l’aprenentatge amb les circumstancies ens les que s’hagin d’executar les respostes apreses, més s’ajuda a la transferència.

Recursos

· Humans: Personal expert en informàtica, els promotors del projecte i el docent del centre.

· Materials:

Material fungible

Material no fungible

- Ordinador: ( perifèrics interns, externs i interns, externs)

- Router( Connexió Internet)

· Infraestructura i equipament: Aules i mobiliari per a 15 persones. Les aules han de tenir cadires, taules, projector i com a mínim un ordinador per cada persones.

Temporalització

El pla formatiu tindrà una durada de 3 mesos, durant el calendari lectiu del centre.

Es faran 3 sessions de dues hores setmanals.

Programació

Les tres àrees temàtiques principals són el sistema operatiu, el tractament de textos i Internet.

5. CRITERIS D’AVALUACIÓ

L’avaluació del projecte, s’efectuarà de la següent manera:

Avaluació inicial: per saber de quin nivell partim. Es realitzarà al principi dels mòduls, i ens servirà per classificar els usuaris

- Avaluació formativa: Avaluació de doble àmbit ja que avaluem si s’estan assolint els objectius que teníem previstos en cada un dels mòduls i l’actitud i satisfacció que mostren els usuaris i els formadors davant del curs, al finalitzar cada un dels mòduls.

- Avaluació Sumativa: Al final de l’aplicació del projecte i per tant del curs acadèmic planejat. Té una triple dimensió. Avaluem el nivell assolit i la concreció dels objectius planejats en la avaluació inicial, per un altra banda avaluem el grau de satisfacció i l’actitud dels usuaris i per acabar el nivell que han assolit els usuaris participants del curs.

Alfonso Gutiérrez delega sobre l’Estat la responsabilitat d’alfabetitzar als ciutadans per tal de capacitar-los el desenvolupament dins d’aquest nou paradigma de societat, amb la finalitat última de capacitar la població per: “convertir la sobreabundància de informació en coneixement: interpretar la informació, seleccionar-la, valorar-la i ser capaços de produir els seus propis missatges fent-los participants de la transformació social, i desenvolupar la competència comunicativa amb diversos mitjans i llenguatges com a part d’una preparació bàsica per a la vida.”

Aquesta educació per a la alfabetització múltiple, segons Alfonso Guitérrez, va dirigida a superar nous problemes que ha generat la globalització. Algunes de les solucions que plantegen que aportarà aquesta nova alfabetització són:

· Afavorir la comunicació entre pobles i formar un model alternatiu d’aldea global.

· L’alfabetització per crear una societat més justa.

· Globalització alternativa a través de la creació de noves xarxes internacionals de moviments per a la justícia social, encaminades a canviar el rumb de la eonomia per dirigir-la al servei de les persones

· Passar al fenomen de la diversitat des de una interpretació intercultural com a atenció a la diversitat des de un pla d’igualtat.

· L’alfabetització digital ha de preparar la persona per viure i conviure en la societat digital o societat de la informació. L’ha de capacitar per superar l’esquerda digital i lluitar contra la desigualtat.

Comparteixo aquesta necessitat educativa existent en la nostra societat i també penso que l’institució que s’ha d’encarregar de que es cobreixi ha de ser l’Estat, ja que és la única que pot assegurar que aquest dret de la població es compleixi.

En contra de tot això, l’article oculta una dimensió molt més holística d’aquest problema real, i fa que centrem la nostra atenció en alguns aspectes clau, per tal de que la omitim cap a uns altres amb conseqüències molt més greus per el conjunt de la humanitat. L’article posa, com ja he dit, especial èmfasi en que ha de ser l’Estat l’encarregat de cobrir les necessitats primàries dels ciutadans i dotar-los d’uns coneixements i uns recursos que després en serviran al llarg de la vida. Aquest èmfasi, però, l’accentua donant validesa un model econòmic que fomenta l’increment de desigualtats entre les diferents persones que ocupen aquest planeta.

En cap moment posa en dubte el neoliberalisme i totes les conseqüències que comporta, ja que a sigut aquest mateix patró seguit durant anys el que ens ha portat cap a aquesta situació: necessitat de una alfabetització digital i múltiple, però a la vegada extrema pobresa en algunes parts del planeta, que ha derivat en molts problemes no solventats fins aleshores. A aquest punt, tristament, s’hi ha arribat amb la col·laboració dels Estats, i ara ells mateixos seguiran donant crèdit a aquest fatídic model econòmic ocupant-se d’alfabetitzar al nou ciutadà del tercer mil·leni, sense gosar mirar cap a l’altra banda del problema, per vergonya, ja que econòmicament no seran rentables les solucions que s’hagin de plantejar.

Alfabetitzar als ciutadans de la societat occidental és acatar les normes imposades pel model econòmic neoliberalista i reproduir, així, el model de globalització destructiu que estem seguint fins ara.

Les solucions que planteja que aportarà l’alfabetització múltiple, embolcallen les paraules de l’autor en un marc irreal, que difícilment trobaran resposta a les necessitats reals. No cal ser molt savi per adonar-se’n que si a un poble hi falta l’aigua potable, les noves tecnologies que aquí en aquest article es presenten, no podran resoldre el problema, i molt menys un ciutadà alfabetitzat. On està aquí la superació de l’esquerda social? També serà molt útil la comunicació entre pobles per adonar-nos que n’hi ha alguns que passen gana, ja que en n’adonarem que vivim molt bé. O la visió de la diversitat des de un punt de vista d’igualtat...en occident, perquè a Sud d’Àfrica poc occidentals hi ha.

Com sempre les solucions que ens aportaran tots els avenços de la nostra societat en matèria de evolució tecnològica, d’ètica i drets humans, etc. tan sols tenen sentit aquí, i serveixen per que visquem millor nosaltres.

Hauríem de repensar cap a on dirigim els nostres esforços per tal de superar aquestes problemàtiques reals, latents, homicides.

El descobriment de noves tecnologies i la seva aplicació ha estat present al llarg de la història de la humanitat, i la seva aplicació a la vida quotidiana de les persones ha fet que canviessin les relacions entre elles i el món que els envolta.

S’ha fet tant present en les nostres vides que fins i tot no la percibim, a no ser, es clar que ens deixi de funcionar Actualment tan sols ens som conscients fruit dels mals de cap que genera qualsevol error en les tecnologies en la nostra societat, per exemple quan se’n va la llum per un fallo en el subministrament elèctric. És en aquest moment que ens donem compte de la dependència que en tenim.

Tots aquests canvis, com dèiem, han afectat la societat i per conseqüent a la nostra tasca educativa, ja que ha generat canvis en la organització del coneixement, en les pràctiques i en la forma d’organització social, i sobretot en la construcció del coneixement i la formació de la identitat.

Fem una breu repassada als canvis tecnològics i la seva repercussió a la societat:

· El llenguatge: la codificació del pensament de manera que permet ser transmès, i amb ell el coneixement. Problemàtica: ha de ser cara a cara o generació en generació, per tant l’emmagatzement està en l’interior de les persones

· L’escriptura. La capacitat de codificar els coneixements que fins ara eren transmesos boca a boca i s’emmagatzemaven en l’interior de les persones. Ara es despersonalitza i guanya la característica espai-temporal. Es possible acumular el coneixement

· L’impremta: assoleix la capacitat de alta reproducció del coneixement (arriba a més gent) i genera un gran canvi en la societat i la seva organització. S’aproxima al món que coneixem avui en dia.

· Electrònica i digitalització: revoluciona la difusió del coneixement, que es torna global i instantani

Avui en dia, doncs, es diu que estem a l’era de les noves tecnologies, i ara si que em permeto el luxe de fer referència a l’article d’Adell quan parafraseja a Gonzales, Gisbert et al., (1996, pàg. 413), quan ho descriu com : “El conjunto de processos y productos derivados de las nuevas herramientas (hardware i software), soportes de la información y canales de comunicación relacionados con el almacenamiento, procesamiento y transmisión digitalizados de la información”. En aquesta era podem dir que la informació es torna immaterial, interactiva, instantània, innovadora.

La plataforma creada per donar validesa a aquesta processos i característiques de la informació és Internet.

Les repercussions d’aquesta explosió d’informació ha generat molts canvis en la nostra societat, en la seva organització i com ja he dit amb la seva relació amb les coses i les persones. Aquests canvis per tant han fet que canviessin els nostres hàbits i habilitats, i han tingut unes repercussions en el món que fins ara coneixiem:

· Augment exponencial de la coneixement que es genera. Saber seleccionar allò que es rellevant per a nosaltres, i reciclatge i formació continua

· L’augment del soroll en la comunicació Ha repercutit en la problemàtica de saber filtrar aquella informació rellevant per a nosaltres i saber-la desgravar per poder-la emmagatzemar

· Dispersió de l’atenció en les persones, ja que cada vegada hi ha més àmbits on un individu pot actuar

· Fiabilitat de la informació que es genera. La informació interioritzada és tradueix en coneixement. Aquí l’escola té un rival que li discuteix l’autoritat i la validesa de la informació que traspassa als alumnes

· Canvi en les formes de codificar, emmagatzemar i transmetre la informació, degut a la atemporalitat de la informació i als nombrosos espais on es transmet. Ara no cal coincidir amb les persones ni amb el temps ni amb l’espai per transmetre-la

· Dins de la educació apareix la interactivitat, i és que els participants del procés educatiu poden intercanviar els seus rols

· Apareixen noves comunitats virtuals, fruit de la capacitat de posar-se en contacte amb prsones de tot areu amb els mateixos interessos o necessitats

· ....

Totes aquestes característiques influeixen en la educació i els seus processos, que mica en mica van canviant i es van adaptant a aquest nou escenari, tot i que els canvis es produeixen paulatinament, degut a la reticència a alguns docents a introduir canvis en la seva metodologia i la seva pràctica.

Ara bé, és innegable que aquests canvis ens porten a una era del coneixement i de l’aprenentatge que fan que canviïn els paràmetres d’educació que fins ara tenim establerts. Els coneixements, que seran avalats per la formació rebuda de l’individu, seran considerats el capital de les persones, i per tant de les empreses. Així una persona es cotitzarà en el mercat laboral segons els títols obtinguts. Aquests fets ens porten a la controvèrsia de que aquesta revaloració de les persones es dona en una societat en que contínuament s’estan generant nous coneixements, deixant-ne d’obsolets d’altres, i per tant les persones que vulguin mantenir-se dins del mercat de treball s’hauran d’estar formant contínuament.

Un altre fet és que s’hauran d’incorporar tots aquests avenços tecnològics dins del món de l’educació i/o formació de dos maneres. Primera, com a instrument o mitjà per transmetre uns continguts, per tant parlaríem de didàctica, per facilitar l’aprenentatge. Això provocarà que els protagonistes del fet educatiu canviïn les posicions actuals per unes de noves. Els professors s’hauran d’acostumar a utilitzar aquests avenços tecnològics per fer les classes. A més hauran de “competir” amb altres mitjans per on els estudiants podran obtenir la informació. En aquest punt canvia la posició dels educands respecte el fet educatiu, ja que hauran de ser protagonistes de la seva formació en un ambient molt ric d’informació.

Canviaran els contextos educatius per entorns virtuals i per tant passarem a una educació on els temps els marcaran nous paràmetres, i els educands prendran part activa dels seu propi procés de formació.

La segona com a finalitat, aprendre a utilitzar les noves tecnologies per transferir-les a les nostres tasques diàries i millorar-les. Aquesta última també repercutirà en una nova organització del treball, per tant és necessari que aquests nous coneixements i aquestes noves tecnologies arribin a tothom.

Si no arribessin a tothom es podria produir una comunitat marginada que quedarien fora dels mecanismes de treball, i per tant del mercat laboral, i per tant afavoriria la incrementació de les injustícies i desigualtats socials. Es tasca dels poders públics que això no passi i que tothom tingui les mateixes oportunitats per entra-hi, però abans serà necessària una àmplia reflexió sobre les institucions educatives i els nous rols que hauran d’agafar per donar resposta a aquests canvis, ja que volent-ho o no, cada vegada més els coneixements seran tractats com a mercancia.

Els nous tipus d’institució educatives ja estan anant cap a la línia esmentada que dona respostes a les necessitats dels individus, del mercat i de la societat en general: la formació on-line,

GERARD DOMINGO BLANCH

27/02/08