El descobriment de noves tecnologies i la seva aplicació ha estat present al llarg de la història de la humanitat, i la seva aplicació a la vida quotidiana de les persones ha fet que canviessin les relacions entre elles i el món que els envolta.

S’ha fet tant present en les nostres vides que fins i tot no la percibim, a no ser, es clar que ens deixi de funcionar Actualment tan sols ens som conscients fruit dels mals de cap que genera qualsevol error en les tecnologies en la nostra societat, per exemple quan se’n va la llum per un fallo en el subministrament elèctric. És en aquest moment que ens donem compte de la dependència que en tenim.

Tots aquests canvis, com dèiem, han afectat la societat i per conseqüent a la nostra tasca educativa, ja que ha generat canvis en la organització del coneixement, en les pràctiques i en la forma d’organització social, i sobretot en la construcció del coneixement i la formació de la identitat.

Fem una breu repassada als canvis tecnològics i la seva repercussió a la societat:

· El llenguatge: la codificació del pensament de manera que permet ser transmès, i amb ell el coneixement. Problemàtica: ha de ser cara a cara o generació en generació, per tant l’emmagatzement està en l’interior de les persones

· L’escriptura. La capacitat de codificar els coneixements que fins ara eren transmesos boca a boca i s’emmagatzemaven en l’interior de les persones. Ara es despersonalitza i guanya la característica espai-temporal. Es possible acumular el coneixement

· L’impremta: assoleix la capacitat de alta reproducció del coneixement (arriba a més gent) i genera un gran canvi en la societat i la seva organització. S’aproxima al món que coneixem avui en dia.

· Electrònica i digitalització: revoluciona la difusió del coneixement, que es torna global i instantani

Avui en dia, doncs, es diu que estem a l’era de les noves tecnologies, i ara si que em permeto el luxe de fer referència a l’article d’Adell quan parafraseja a Gonzales, Gisbert et al., (1996, pàg. 413), quan ho descriu com : “El conjunto de processos y productos derivados de las nuevas herramientas (hardware i software), soportes de la información y canales de comunicación relacionados con el almacenamiento, procesamiento y transmisión digitalizados de la información”. En aquesta era podem dir que la informació es torna immaterial, interactiva, instantània, innovadora.

La plataforma creada per donar validesa a aquesta processos i característiques de la informació és Internet.

Les repercussions d’aquesta explosió d’informació ha generat molts canvis en la nostra societat, en la seva organització i com ja he dit amb la seva relació amb les coses i les persones. Aquests canvis per tant han fet que canviessin els nostres hàbits i habilitats, i han tingut unes repercussions en el món que fins ara coneixiem:

· Augment exponencial de la coneixement que es genera. Saber seleccionar allò que es rellevant per a nosaltres, i reciclatge i formació continua

· L’augment del soroll en la comunicació Ha repercutit en la problemàtica de saber filtrar aquella informació rellevant per a nosaltres i saber-la desgravar per poder-la emmagatzemar

· Dispersió de l’atenció en les persones, ja que cada vegada hi ha més àmbits on un individu pot actuar

· Fiabilitat de la informació que es genera. La informació interioritzada és tradueix en coneixement. Aquí l’escola té un rival que li discuteix l’autoritat i la validesa de la informació que traspassa als alumnes

· Canvi en les formes de codificar, emmagatzemar i transmetre la informació, degut a la atemporalitat de la informació i als nombrosos espais on es transmet. Ara no cal coincidir amb les persones ni amb el temps ni amb l’espai per transmetre-la

· Dins de la educació apareix la interactivitat, i és que els participants del procés educatiu poden intercanviar els seus rols

· Apareixen noves comunitats virtuals, fruit de la capacitat de posar-se en contacte amb prsones de tot areu amb els mateixos interessos o necessitats

· ....

Totes aquestes característiques influeixen en la educació i els seus processos, que mica en mica van canviant i es van adaptant a aquest nou escenari, tot i que els canvis es produeixen paulatinament, degut a la reticència a alguns docents a introduir canvis en la seva metodologia i la seva pràctica.

Ara bé, és innegable que aquests canvis ens porten a una era del coneixement i de l’aprenentatge que fan que canviïn els paràmetres d’educació que fins ara tenim establerts. Els coneixements, que seran avalats per la formació rebuda de l’individu, seran considerats el capital de les persones, i per tant de les empreses. Així una persona es cotitzarà en el mercat laboral segons els títols obtinguts. Aquests fets ens porten a la controvèrsia de que aquesta revaloració de les persones es dona en una societat en que contínuament s’estan generant nous coneixements, deixant-ne d’obsolets d’altres, i per tant les persones que vulguin mantenir-se dins del mercat de treball s’hauran d’estar formant contínuament.

Un altre fet és que s’hauran d’incorporar tots aquests avenços tecnològics dins del món de l’educació i/o formació de dos maneres. Primera, com a instrument o mitjà per transmetre uns continguts, per tant parlaríem de didàctica, per facilitar l’aprenentatge. Això provocarà que els protagonistes del fet educatiu canviïn les posicions actuals per unes de noves. Els professors s’hauran d’acostumar a utilitzar aquests avenços tecnològics per fer les classes. A més hauran de “competir” amb altres mitjans per on els estudiants podran obtenir la informació. En aquest punt canvia la posició dels educands respecte el fet educatiu, ja que hauran de ser protagonistes de la seva formació en un ambient molt ric d’informació.

Canviaran els contextos educatius per entorns virtuals i per tant passarem a una educació on els temps els marcaran nous paràmetres, i els educands prendran part activa dels seu propi procés de formació.

La segona com a finalitat, aprendre a utilitzar les noves tecnologies per transferir-les a les nostres tasques diàries i millorar-les. Aquesta última també repercutirà en una nova organització del treball, per tant és necessari que aquests nous coneixements i aquestes noves tecnologies arribin a tothom.

Si no arribessin a tothom es podria produir una comunitat marginada que quedarien fora dels mecanismes de treball, i per tant del mercat laboral, i per tant afavoriria la incrementació de les injustícies i desigualtats socials. Es tasca dels poders públics que això no passi i que tothom tingui les mateixes oportunitats per entra-hi, però abans serà necessària una àmplia reflexió sobre les institucions educatives i els nous rols que hauran d’agafar per donar resposta a aquests canvis, ja que volent-ho o no, cada vegada més els coneixements seran tractats com a mercancia.

Els nous tipus d’institució educatives ja estan anant cap a la línia esmentada que dona respostes a les necessitats dels individus, del mercat i de la societat en general: la formació on-line,

GERARD DOMINGO BLANCH

27/02/08