OPINIÓ CRÍTICA

(TINC UN RESUM DE L'ARTICLE)

Al llarg de la lectura i del processament de la informació que el text ens presenta, se’m ha anat formant la concepció de que, si bé, aquest text certament dona resposta a una necessitat sentida per la societat referent al tema dels nous llenguatges multimedia, i de la utilització creixent i predominant d’aquests, eclipsa certa realitat no menys important, ni menys actual.

Alfonso Gutiérrez delega sobre l’Estat la responsabilitat d’alfabetitzar als ciutadans per tal de capacitar-los el desenvolupament dins d’aquest nou paradigma de societat, amb la finalitat última de capacitar la població per: “convertir la sobreabundància de informació en coneixement: interpretar la informació, seleccionar-la, valorar-la i ser capaços de produir els seus propis missatges fent-los participants de la transformació social, i desenvolupar la competència comunicativa amb diversos mitjans i llenguatges com a part d’una preparació bàsica per a la vida.”

Aquesta educació per a la alfabetització múltiple, segons Alfonso Guitérrez, va dirigida a superar nous problemes que ha generat la globalització. Algunes de les solucions que plantegen que aportarà aquesta nova alfabetització són:

· Afavorir la comunicació entre pobles i formar un model alternatiu d’aldea global.

· L’alfabetització per crear una societat més justa.

· Globalització alternativa a través de la creació de noves xarxes internacionals de moviments per a la justícia social, encaminades a canviar el rumb de la eonomia per dirigir-la al servei de les persones

· Passar al fenomen de la diversitat des de una interpretació intercultural com a atenció a la diversitat des de un pla d’igualtat.

· L’alfabetització digital ha de preparar la persona per viure i conviure en la societat digital o societat de la informació. L’ha de capacitar per superar l’esquerda digital i lluitar contra la desigualtat.

Comparteixo aquesta necessitat educativa existent en la nostra societat i també penso que l’institució que s’ha d’encarregar de que es cobreixi ha de ser l’Estat, ja que és la única que pot assegurar que aquest dret de la població es compleixi.

En contra de tot això, l’article oculta una dimensió molt més holística d’aquest problema real, i fa que centrem la nostra atenció en alguns aspectes clau, per tal de que la omitim cap a uns altres amb conseqüències molt més greus per el conjunt de la humanitat. L’article posa, com ja he dit, especial èmfasi en que ha de ser l’Estat l’encarregat de cobrir les necessitats primàries dels ciutadans i dotar-los d’uns coneixements i uns recursos que després en serviran al llarg de la vida. Aquest èmfasi, però, l’accentua donant validesa un model econòmic que fomenta l’increment de desigualtats entre les diferents persones que ocupen aquest planeta.

En cap moment posa en dubte el neoliberalisme i totes les conseqüències que comporta, ja que a sigut aquest mateix patró seguit durant anys el que ens ha portat cap a aquesta situació: necessitat de una alfabetització digital i múltiple, però a la vegada extrema pobresa en algunes parts del planeta, que ha derivat en molts problemes no solventats fins aleshores. A aquest punt, tristament, s’hi ha arribat amb la col·laboració dels Estats, i ara ells mateixos seguiran donant crèdit a aquest fatídic model econòmic ocupant-se d’alfabetitzar al nou ciutadà del tercer mil·leni, sense gosar mirar cap a l’altra banda del problema, per vergonya, ja que econòmicament no seran rentables les solucions que s’hagin de plantejar.

Alfabetitzar als ciutadans de la societat occidental és acatar les normes imposades pel model econòmic neoliberalista i reproduir, així, el model de globalització destructiu que estem seguint fins ara.

Les solucions que planteja que aportarà l’alfabetització múltiple, embolcallen les paraules de l’autor en un marc irreal, que difícilment trobaran resposta a les necessitats reals. No cal ser molt savi per adonar-se’n que si a un poble hi falta l’aigua potable, les noves tecnologies que aquí en aquest article es presenten, no podran resoldre el problema, i molt menys un ciutadà alfabetitzat. On està aquí la superació de l’esquerda social? També serà molt útil la comunicació entre pobles per adonar-nos que n’hi ha alguns que passen gana, ja que en n’adonarem que vivim molt bé. O la visió de la diversitat des de un punt de vista d’igualtat...en occident, perquè a Sud d’Àfrica poc occidentals hi ha.

Com sempre les solucions que ens aportaran tots els avenços de la nostra societat en matèria de evolució tecnològica, d’ètica i drets humans, etc. tan sols tenen sentit aquí, i serveixen per que visquem millor nosaltres.

Hauríem de repensar cap a on dirigim els nostres esforços per tal de superar aquestes problemàtiques reals, latents, homicides.